El camí que va d’Esterri d’Àneu a Isavarre, al Pallars Sobirà, és una petita successió de revolts que serpentegen per un paisatge de muntanya feréstec. I gira que giraràs, poc abans d’arribar al barranc de Fener Forcat i sota l’elevada cresta del Sequer és possible trobar-hi en Dani Ricou (Esterri d’Àneu, 1993). És possible tret que en aquell moment estigui enfilant-se per les muntanyes com un cabirol, àgil, ràpid i discret. A la seva motxilla, una càmera de fotos i un petit dron; són els seus companys inseparables.
« “Som com nòmades, ja portem l’ADN de moure’ns des que vam muntar l’empresa” “Poder viure on vaig néixer i treballar del que m’agrada era un somni i ara és un luxe” »
