Primer és la terra. Una remor d’esquelles ens pren per sorpresa i ens retorna a un lloc antic, primerenc, on tot comença i tot es recorda. Les bombetes de llum càlida tremolen dins un reixat i una dona, sota una xarxa penjada al sostre, fa sonar les esquelles com si despertés una constel·lació adormida. Després, l’aigua. Tres vasos de vidre, tres altures, tres timbres. Colpejats amb delicadesa, s’alcen com un petit xilòfon natural que ens convida a escoltar el món amb orelles netes. És en aquesta atmosfera mig hipnòtica que s’inicia la presentació de la revista La Nadala 2025.

Clica aquí per llegir l’article sencer