“Cada matí he de preparar els ordinadors i enviar un correu a Madrid dient que sortiré, i si no hi ha wifi, no pots sortir”

Són les cinc de la tarda i el sol s’amaga al port de Blanes. Una petita concentració de llops de mar, vells pescadors i joves enamorades esperen al moll que tornin les barques de pesca. És la seva hora de tornada; les veus arribar per darrere l’espigó, espurnejant sobre l’aigua i envoltades de gavines. I davant seu, com un far inalterable al temps, s’alça el castell de Sant Joan.

Un d’aquests vaixells s’atura davant d’una petita estació de gasolina del port. És el Marroi II. Abans d’arribar, m’han dit que el seu patró, en Marc Martínez (Mataró, 1978), combina la tradició del gremi amb l’última tecnologia, fent servir l’aplicació AIS, sistema automàtic d’identificació marina, i l’OLEX, un programa de navegació noruec que ofereix informació del fons marí en 3D. També fa servir sensors de xarxa per optimitzar tot el procés de la pesca i reduir l’impacte ambiental. Tot això em fa pensar en una persona tècnica i racional. Un matemàtic dins d’un vaixell. Un home de ciències en un mar immens. Aviat descobreixo que encara n’hi ha molt més.

LA MIRA (29/01/2021).

Pin It

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

« »

Scroll to top