Desconfinament: I si em sento millor a casa?

“Soc només jo, o a algú altre també li passa que ja està bé a casa i no té ganes de sortir?” Aquesta era la pregunta que llançava a les xarxes socials una usuària anònima, que de seguida va ser resposta per altres internautes que asseguraven sentir-se igual. No és l’únic comentari d’aquest estil que ha sortit a les xarxes últimament. Donant un cop d’ull als missatges que es llancen per aquestes plataformes, sembla com si algunes persones ja s’haguessin adaptat a les rutines del confinament i el fet de modificar-les els provoqués més neguit que benestar.Fins i tot ha començat a circular el terme síndrome de la cabana, que vindria a ser aquest rebuig a sortir del territori segur que ara mateix és representat per la mateixa llar. Per al psicòleg i vicedegà segon del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Jaume L. Celma, l’anomenada síndrome de la cabana no existeix ni apareix en cap manual de psicologia, però sí que és un terme que es va inventar un psicòleg a principis del segle XX quan va observar el que passava entre els colons nord-americans que havien d’estar molts dies d’hivern tancats dins les seves cabanes. El cas és que entre aquests confinats es detectaven dos tipus de sentiments: d’una banda, hi havia els que vivien la reclusió amb molta irritabilitat i ansietat, mentre que els altres eren reticents a sortir i mostraven un estat d’ànim molt baix que després no els permetia retornar a la normalitat.

Diari Ara (18/05/2020).

Pin It

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

« »