“A les ciutats, on hem construït un món al damunt del món natural, ens comencem a posar malalts i ens perdem”

De vegades el desert es converteix en primavera. Dura pocs dies, potser hores. És un moment en què les llavors, que estaven adormides, enterrades a la sorra durant anys, decideixen germinar alhora i cobreixen el daurat infinit amb una capa de flors.

Quan era petita i esclatava la primavera, la Javiera Morales sortia amb les amigues a collir les flors del desert. Eren moments de felicitat, de comunió amb la natura. Aquesta nena, nascuda el 1984 a Copiapó, una petita ciutat del nord d’Atacama, a Xile, va créixer entre les dunes i el sol, entre el cel i la terra. I a les nits, la Via Làctia l’acaronava fins que es quedava adormida. Una infància en què va impregnar-se de l’energia d’aquell tros de terra i de la connexió amb els elements, una connexió que ja mai més ha perdut. Se li nota als ulls brillants i al rostre càlid, serè, en pau.

LA MIRA (17/01/2021)

Pin It

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

« »

Scroll to top