Menys submises i més valentes

Els videojocs també són per a les dones. Encara que sembli una afirmació òbvia, no ho és tant un cop t’hi endinses. Probablement un dels moments en què més es va veure aquest xoc de gèneres va ser el 2014, quan la periodista cultural i bloguera canadenca Anita Sarkeesian va ser objecte d’assetjament masclista a les xarxes socials. El motiu? La seva sèrie de vídeos titulada Tropes vs. women in video games (Tòpics contra les dones en els videojocs), publicada al canal de YouTube Feminist Frequency, on analitzava els estereotips de gènere que es trobava en els videojocs més populars del mercat. Durant la mateixa època, la desenvolupadora nord-americana Zoe Quinn també va rebre una allau de crítiques després de publicar un videojoc gens comercial i gairebé biogràfic anomenat Depression quest. Entre els insults que va rebre, se l’acusava d’haver-se’n anat al llit amb un periodista. Tots aquests fets ara es coneixen amb el nom de Gamergate, i en aquell moment van evidenciar la necessitat d’empoderament de les dones dins del sector dels videojocs. Sense anar més lluny, al nostre país es van crear associacions com Women in Games (Wiges) o FemDevs.

Diari Ara (10/10/2020).

Pin It

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

« »

Scroll to top