Quan el fet de viure ja és una reivindicació constant

Són joves, amb estudis i se senten còmodes amb la sigla LGTBI. De fet, creuen que encara que moltes persones els diguin que n’abusen i que es barallen per les etiquetes, són necessàries. “Vaig criar-me sense referents i m’hauria anat molt bé haver conegut algú que s’hagués etiquetat com a queer ”, explica Maria Pujol, de 25 anys. Ángel Camacho, de 24, considera que les etiquetes són una eina, no una finalitat, però que al final des del col·lectiu es lluita per buscar-ne una que els englobi a tots, en comptes de fer tantes diferències. “Soc bisexual i m’identifico com a marica ”, diu Camacho, que aclareix que des del moviment hi ha una reivindicació dels insults connotats negativament per transformar-los en positius. “Evidentment, si em criden marica pel carrer, aleshores és un insult -matisa-, però dir-nos-ho entre nosaltres és una manera de no estar avergonyits del que som”. Per la seva banda, Ale Montesinos, de 24 anys, se sent tant bisexual com pansexual, però remarca que la visió que tenim dels dos gèneres “és occidental i relativament nova”.

Diari Ara (30/06/2019).

Pin It

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

«