L’escala dels nens que es fan grans
El seu pare era porter. Ell passa la infància al pis de la porteria fins que, un dia, es converteix en el porter del mateix edifici.
Al fons de la seva mirada, l’Antonio (1959) encara conserva una petita guspira del nen que va ser. Aquell nen que, amb tan sols vuit anys, arriba amb la família en aquest edifici de les Corts. És l’any 1967 i per les escales pugen i baixen desenes de nens. Som en ple baby-boom i a cada replà de les disset plantes hi pot haver fins a catorze infants. Aneu sumant. Ell, però, viu uns pisos més avall, al damunt de la porteria. És el fill del porter.
El pare ha aconseguit la feina en aquest petit gratacel de nova construcció després d’haver-hi treballat com a paleta. Els seus superiors, contents amb la seva tasca a l’obra, li han ofert el lloc. Una pràctica molt habitual a l’època. De fet, al seu germà, també paleta a la mateixa construcció, li han donat l’oportunitat de ser el porter de l’edifici del davant, que forma part del nou conjunt residencial.