«Sempre demano a la gent que em parli en català»
El Voluntariat per la llengua celebra vint anys de vida reunint parelles lingüístiques al TNC
“La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres…”. Abans que el TNC es fongui a negre, a fora tot és una festa. Per les grans escalinates pugen els convidats més especials, els autèntics guardians de la llengua. Són les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL). Les veus caminant juntes, gairebé de bracet, per venir a celebrar els vint anys d’aquest èxit que ha creat gairebé 175.000 parelles com elles i que ha acumulat més de tres milions d’hores de conversa en català.
Són persones com la Mercè Ferrer i el Felipe Cano, que arriben junts des de Molins de Rei. “Ens hem vestit de gala”, somriuen. És la recompensa d’un voluntariat format per persones com elles, que estimen la llengua. La Mercè fa anys que és voluntària i té diverses parelles lingüístiques repartides pel món. Com una holandesa que viu a les Terres de l’Ebre o un jubilat de Nevada, als Estats Units, a qui a través de la pantalla fins i tot ha ensenyat a ballar sardanes.