Durant uns anys, Loly Ghirardi vivia envoltada d’agulles. Unes eren incòmodes, doloroses. La punxaven per injectar-li hormones, per fer-la més fèrtil. Aquelles li deixaven empremtes a la pell, hematomes que no eren sinó un dibuix del seu desig frustrat de ser mare.

I després hi havia les altres agulles. Les que no li feien mal. Eren les agulles de brodar. Un refugi fet de fils i teles on podia plasmar tot el seu univers intern. Amb aquestes agulles, la Loly aprenia que cada peça és única i diferent, i que els errors són, en realitat, els seus grans mestres. No cal buscar la perfecció, no cal exigir-se tant. La vida és anar fent puntades, com les que es fan sobre un teixit delicat.

Clica aquí per llegir l’article sencer