Filipins a la catalana
Ens endinsem en la “Vila Filipina” de Barcelona amb Salvador Alegret, autor de ‘Patriotes filipins a Barcelona (1880-1898)’ i apassionat d’aquest país d’essència mexicana situat enmig del sud-est asiàtic
Mai fallen. Cada dia, a la plaça de Terenci Moix, grups de joves filipins surten a jugar a bàsquet. Després de tants anys, ja formen part d’aquest paisatge del Raval de Barcelona, a tocar de la Facultat de Comunicació Blanquerna i del CCCB. Entre grafits, estudiants i turistes, ells aconsegueixen passar-se la pilota, aliens a tot el que els envolta. Aquest és el seu pati de casa, l’espai d’esbarjo dins del seu petit món, que un dia, temps i potser generacions enrere, comença a les Filipines.
De fet, és aquesta plaça, juntament amb la dels Àngels, un dels centres neuràlgics d’aquest “Filipinotown” o “Little Manila”, on viu una de les concentracions de filipins més gran de Barcelona, amb més de 5.000 membres. És la zona del Raval Nord, entre el carrer Joaquín Costa i els adjacents, com Valldonzella, Tigre, Paloma, Peu de la Creu o Reina Amàlia, on molts comerços, perruqueries i restaurants van dirigits al públic filipí, encara que molts ja estiguin regentats per pakistanesos, l’altra gran comunitat del Raval.