Tatuatges que donen vida
Després de perdre la seva filla al quart mes d’embaràs, la tatuadora i il·lustradora Ares Alma decideix acompanyar altres famílies que pateixen una mort gestacional a través dels seus tatuatges
“L’altre dia el meu fill em deia que no es volia morir. Jo li vaig dir que, si no ens moríssim, no podríem tenir fills ni nets, ni nosaltres seríem aquí, perquè encara viurien els nostres rebesavis”, explica l’Ares. Com que el nen no ho acaba d’entendre, prova amb una altra explicació: “Saps les onades del mar, que van i venen? T’imagines que el mar sempre s’estigués quiet? Quin avorriment, oi? Perquè vingui una onada, ha de marxar l’anterior. Però això està bé, perquè sabem que en vindrà una altra”.
Algun dia tots morirem. Igual que va morir la Gea, la filla de l’Ares Alma (1991). M’ensenya les fotografies del dia que va deixar la vida. Va ser el mateix dia que va arribar al món. La Gea, un petit nadó de quatre mesos de gestació, va viure pocs minuts, després de néixer. A les fotos surt en braços de la seva mare, morada i ben encongideta, com quan era dins del ventre.