Italo Calvino deia que un clàssic és un llibre que no acaba mai de dir allò que ha de dir, i que precisament això l’aboca a una gran varietat d’interpretacions. Un clàssic ens empeny a la relectura i sempre, sempre, ens ensenya alguna cosa nova. Sabem quan va ser escrit, però no quan deixarà de llegir-se. El poder de les seves paraules traspassa generacions. Fins i tot civilitzacions. Un clàssic ens parla de la nostra condició humana, ens clava fins al moll de l’os i ens fa reconèixer al mirall.

Un clàssic, però, també és la nostra memòria col·lectiva. Veiem l’edat mitjana segons els textos que ens han arribat. El món del passat ens arriba a través de les seves paraules. Si les perdem, també perdem la nostra memòria. Recuperar els clàssics, doncs, és una forma de garantir la seva continuïtat, i més quan es tracta de la cultura catalana.

Clica aquí per llegir l’article sencer