“Les úniques persones que m’interessen són les que estan sonades, les que estan boges per viure, boges per parlar, desitjoses de tot al mateix temps, aquelles que mai no badallen ni diuen tòpics, sinó que cremen, cremen, cremen com ciris enmig de la nit”. Aquesta cita, escrita per Jack Kerouac el 1957 al cèlebre llibre A la carretera, és probablement una de les millors definicions que s’han fet mai sobre totes les persones que se surten de l’establert, del que la societat considera com a normal.

Gairebé setanta anys després, parlar de persones “estranyes” continua estant a l’ordre del dia. Fins i tot sembla que encara calgui reivindicar que és positiu comptar amb trets que et diferencien de la resta, més enllà de formar part d’una massa grisa i uniforme. Almenys això és el que suggereix la recent publicació del llibre La belleza de la rareza (Libros Cúpula, 2024).

Clica aquí per llegir l’article sencer