Indians a la ciutat dels morts
Passegem amb la historiadora de l’art Maria Garganté pels cementiris mariners d’Arenys de Mar i Canet de Mar, on reposen alguns dels ‘americanos’ que un dia van tornar carregats de fortuna i ho van demostrar, tant en la vida com en la mort
Els seus passos són lleugers, eteris. Sota els peus, el so de la terra i de les pedretes ens acompanyen. Parlem en un to baix, vigilant de no molestar. En aquesta ciutat els veïns són silenciosos, tranquils. Viuen sota la llum corba del Mediterrani, entre fileres de xiprers i obres d’art. Passegen entre els records dels qui un dia van ser banquers, navegants, industrials. Es veu pel llegat que han deixat en els seus panteons, hipogeus i nínxols llorejats.
No parlen, però es comuniquen amb nosaltres a través de l’art. Per això soc aquí amb ella, que es mou sigil·losa entre la terra i el regne d’Hades. Sota el seu vestit llarg hi amaga una pell de marbre, blanca, com les escultures que ens envolten. Ella és Maria Garganté (Sanaüja, 1975), la professora i historiadora de l’art que m’ha citat al cementiri d’Arenys de Mar.