No ens n’havíem adonat, però a sota dels nostres peus, que caminen sobre un univers d’asfalt, hi han anat creixent arrels. De fet, sempre hi han estat, però han hagut de conviure amb túnels, clavegueres i cablejats. Era qüestió de temps que sortissin a la superfície: a poc a poc, buscant la llum, han brotat al bell mig del Poblenou, entre edificis de vidre, oficines i cafeteries per fer el brunch. Un brot que ha nascut, com un petit encanteri, per recordar-nos d’on provenim. Només així podrem saber cap a on hem de virar.

Som a la planta baixa de la nova seu de la Fundació Carulla. És aquí on hi ha la nova sala d’exposicions temporals que el Museu Terra de l’Espluga de Francolí ha estrenat a Barcelona. Per entrar-hi, cal travessar una cortina d’alumini de colors, d’aquelles que embellien les llars dels nostres avantpassats. Durant generacions, les seves cadenetes marcaven la frontera entre el món de fora, fet de terra i horta, i l’interior, de cuina i caliu.

Clica aquí per llegir l’article sencer