El cadàver d’un nen ofegat al Mediterrani, l’os polar desnodrit caminant a la deriva, la nena corrent atacada pel napalm… Al llarg de la història, algunes imatges publicades en mitjans de comunicació han aconseguit trasbalsar l’opinió pública i canviar la seva actitud davant la violència i les injustícies del món. Tot i això, encara no s’han publicat imatges de víctimes de violacions de guerra.

“Continuo esperant una fotografia periodística on aparegui un paquet de Viagra en el lloc del crim. Però és possible que mai veiem una foto així, perquè es tracta d’un assumpte massa angoixant i és més fàcil mirar cap a una altra banda”, escriu Sofi Oksanen en el seu nou llibre Dos veces en el mismo río. La guerra de Putin contra las mujeres (Salamandra, 2024). Per a Oksanen, és aquesta impunitat i invisibilitat la que fa que Rússia continuï utilitzant la violència sexual com a arma de guerra, igual que altres tiranies mundials.

Aquesta és la primera vegada que l’autora finesa d’origen estonià, reconeguda per les seves novel·les com Purga, s’endinsa en el camp de la no-ficció per treure a la llum els crims sexuals comesos per les tropes russes en territori ucraïnès. Tota una indagació de primer ordre sobre la història de la misogínia a Rússia que, igual que la resta de llibres d’Oksanen, és il·legal en el país eslau. Tot i això, l’autora no ha tingut por ni s’ha autocensurat a l’hora d’escriure’l. “No soc russa ni he nascut allà”, assegura impertèrrita.

Clica aquí per llegir l’article sencer