Entrar a l’estudi de Jordi Casamajor és com endinsar-se en una espècie de cau del bruixot. Totes les estanteries estan plenes d’amulets que ha recollit d’arreu del món. Per entremig, s’hi passeja el seu gat, còmode i misteriós, com un guardià de les troballes que ha anat fent aquest investigador i divulgador de l’art rupestre i del patrimoni megalític dels Pirineus.

Nascut a Sant Julià de Lòria el 1971, des de ben jove aquest andorrà es passeja pels pobles pirinencs i parla amb la seva gent. Sobretot amb els més grans, aquells que encara conserven el llegat de llegendes i supersticions. Com els pastors que li ensenyen amb orgull la seva pedra de llamp o el duen fins a llocs amagats on hi ha gravats mil·lenaris.

La majoria d’ells ja han mort, per això ell en manté viu el record a través de llibres com Gravats rupestres d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya (Anem, 2020). Unes vivències que ens parlen d’unes valls durant molts anys aïllades del món i que són la llar de cultures ancestrals desaparegudes.

Clica aquí per llegir l’article sencer