Els primers podcasters catalans?
A finals dels anys setanta apareixen els Radiofonistes Associats, un grup de periodistes joves i visionaris que fan, des d’un estudi de Gràcia, programes de ràdio en català que distribueixen arreu dels Països Catalans
L’estudi és estret, encara que no més que qualsevol altre de l’època. A l’interior, hi ha el mínim indispensable: tres magnetòfons, una taula de mescles, dos plats de tocadiscs i micròfons. Entapissat amb moqueta per evitar els sorolls, el local, ubicat a la plaça Trilla de Gràcia, a Barcelona, també disposa d’una estufa per passar els mesos d’hivern. Això és tot el que necessiten els quatre components dels Radiofonistes Associats Produccions per dur a terme la seva feina.
Com a mínim així és com ho descriu la periodista Patricia Gabancho en un article publicat a principis dels vuitanta a El Noticiero Universal. “Estan contents: són lliures per a treballar en una ràdio alternativa. Graven programes i els venen”, diu la periodista, que els retrata com a persones que volen deixar enrere la ràdio clàssica i encarcarada que domina en l’època i que aposten per crear continguts socioculturals diferents. Uns programes que després distribueixen a través de diferents emissores del Principat, les Illes i Andorra.
Gairebé cinquanta anys més tard, quasi no en queda res, de tot allò. Tan sols hi ha una persona, un d’aquells quatre radiofonistes, que encara conserva viu part d’aquest llegat. És Jordi Roura (Barcelona, 1948), que em rep a la seva cova dels tresors, una espècie de pis-museu ubicat al carrer Astúries. Hi entro amb una pregunta al cap: ens trobem davant del primer grup de podcasters catalans?