Columnes d’aire que fan vibrar l’ànima

El seu so ens fa viatjar a través del temps. Parlem amb el jove Joan Seguí, l’organista titular de l’orgue històric de la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona

Columnes d’aire que fan vibrar l’ànima
Foto: Jordi Borràs

La melodia de l’orgue, majestuosa, vola entre les escultures de muses i valquíries de Wagner. No hi ha públic a la platea. Tot és fosc, la ciutat encara dorm. Només l’organista està despert, assajant quan ningú el veu. Practicant la màgia que, més tard, transmetrà al seu públic, a les ànimes sensibles disposades a escoltar-lo.

A través dels vitralls, els primers raigs de sol, ataronjats, acaronen els tubs que vibren. El rostre de l’organista s’il·lumina. Ha arribat un nou dia. Aviat començaran a entrar els primers visitants al Palau de la Música i ell haurà de plegar. Agafarà les partitures i anirà a tocar allà on el demanin, com un viatjant que transporta música, un llegat sonor que travessa el temps.

Però anem al principi, a l’origen d’aquesta història. El nostre protagonista encara gateja, quan a la sala d’estar familiar es troba un joc de cartes ben curiós. Cada carta representa un instrument: un violí, una guitarra, un clarinet. I, de sobte, una imatge d’una gran mola de ferro i tubs; i, enmig, un home diminut tocant un teclat. Què és, aquell instrument? Com pot ser que l’home sigui tan petit, en comparació a aquella estructura gegant?

Clica aquí per llegir l’article sencer