La reina del galliner
Els porters també són els ulls i el cor de tot un edifici. Ens ho explica la Josefina Crusat, la portera indiscutible que regna amb els seus poders en un antic immoble de la Via Laietana de Barcelona
La Fina té un petit temple. És de fusta i s’hi entra a través d’una porteta de vidre. A dins, una taula i una cadira són els únics mobles que hi caben. Però això rai, perquè el més important és el que hi ha penjat a la paret. Cartes, postals, fotografies, figuretes de paper, dibuixos i tota mena de records que, amb el temps, ha anat rebent dels diferents veïns de l’escala. Ella n’és la portera i cada dia s’ho mira, com el seu petit tresor.
És un tresor que ha cultivat amb temps, paciència i, sobretot, molt d’amor. Tan sols fa dos anys que treballa en aquesta porteria ubicada a la Via Laietana de Barcelona, a l’altura del Palau de la Música, però ha estat un temps suficient per convertir-se en una persona molt estimada pels veïns. Sobretot pels que viuen “al galliner”, com l’anomena ella. Són els joves que viuen en pisos d’estudiants i a qui cuida com una mare més.
“Són els meus pollets, m’omplen molt perquè sempre n’hi ha algun que baixa i m’abraça. Em diuen: «Ai, Josefina, com t’estimo»”, li brillen els ulls mentre m’ho explica. Els coneix tots: els mallorquins, que sempre li duen ensaïmades quan tornen de veure la família; la que estudia Medicina, el que fa fotografia... “Som com una gran família. Ells s’han integrat a mi i jo m’he integrat a ells”, somriu.