Salau és una festa
Ens endinsem en la pujada del port de Salau, entre l’Alt Àneu i l’Arieja, en una trobada catalanooccitana que es fa cada primer diumenge d’agost a 2.100 metres d’altitud per celebrar la cultura i la llengua de dos pobles veïns que sempre s’han ajudat
El sol de primera hora del matí acaricia l’herba de la muntanya. Un gos blanc, immaculat, pastura les vaques pendent avall. La seva pau quotidiana, solitària, avui té companyia: una filera de caminants que pugen cap amunt. A pas serè i elegant, com si seguissin una processó ancestral, avancen fins a dalt del port, on l’astre solar es retalla a la carena com si fos un diamant. A alguns ja els queda poc per arribar. Tan sols uns últims esforços per aconseguir l’esperada recompensa.
Per a molts, no és la primera vegada que pugen aquí dalt el primer diumenge d’agost. Alguns ho fan des del 1988, el primer any que s’organitza el que es coneix com la Pujada al Port de Salau, un pas de muntanya de 2.100 metres que fa frontera entre el Pallars Sobirà i l’Arieja d’Occitània. És aquí, en aquest espai simbòlic, on avui els caminants procedents dels dos vessants de la muntanya venen a celebrar l’amistat entre tots dos pobles.