Com aprens a viure amb una malaltia de mal pronòstic?
Parlo amb María Bosser, autora del llibre autobiogràfic ‘Preparada’
El dia que la María Bosser va anar al metge, no s’esperava gens el diagnòstic que estava a punt de rebre: una leucèmia sumada a una alteració genètica molt poc comuna. El pronòstic era totalment incert i desconegut. Probablement li quedava un any de vida que estaria ple de teràpies i tractaments. I, tot i això, tot i aquesta allau d’informació punyent, la María assegura que en aquell moment va sentir pau i benestar.
Poc temps abans del diagnòstic, al seu entorn havia ocorregut una desgràcia: unes noies de tan sols divuit anys havien mort en un accident de cotxe i una altra de la mateixa edat havia patit leucèmia. “Jo tenia quaranta-set anys quan m’ho van diagnosticar i vaig pensar que, en comparació, ja havia viscut prou. Estava agraïda per tot el que havia pogut experimentar”, explica Bosser. Tot i les poques esperances inicials, ja fa gairebé vuit anys que la María continua lluitant contra la malaltia. Han estat molts tractaments i recaigudes, fins i tot trasplantaments. Tota aquesta experiència, que assegura que l’ha anat preparant per a la mort, l’ha dut a escriure el llibre autobiogràfic Preparada. Cómo afrontar, con serenidad, una vida sin perspectiva (Plataforma Editorial, 2024).