Com aprens a viure amb una malaltia de mal pronòstic?

Parlo amb María Bosser, autora del llibre autobiogràfic ‘Preparada’

Com aprens a viure amb una malaltia de mal pronòstic?
Marie Montocchio

El dia que la María Bosser va anar al metge, no s’esperava gens el diagnòstic que estava a punt de rebre: una leucèmia sumada a una alteració genètica molt poc comuna. El pronòstic era totalment incert i desconegut. Probablement li quedava un any de vida que estaria ple de teràpies i tractaments. I, tot i això, tot i aquesta allau d’informació punyent, la María assegura que en aquell moment va sentir pau i benestar.

Poc temps abans del diagnòstic, al seu entorn havia ocorregut una desgràcia: unes noies de tan sols divuit anys havien mort en un accident de cotxe i una altra de la mateixa edat havia patit leucèmia. “Jo tenia quaranta-set anys quan m’ho van diagnosticar i vaig pensar que, en comparació, ja havia viscut prou. Estava agraïda per tot el que havia pogut experimentar”, explica Bosser. Tot i les poques esperances inicials, ja fa gairebé vuit anys que la María continua lluitant contra la malaltia. Han estat molts tractaments i recaigudes, fins i tot trasplantaments. Tota aquesta experiència, que assegura que l’ha anat preparant per a la mort, l’ha dut a escriure el llibre autobiogràfic Preparada. Cómo afrontar, con serenidad, una vida sin perspectiva (Plataforma Editorial, 2024).

Clica aquí per llegir l’article sencer