Com mantenir viva una casa del 1909
L’última hereva de la Torre Abadal, Mònica Abadal, ens obre les portes de la casa d’estiueig modernista dels seus avantpassats a Avinyó, al Bages. Un espai encara avui habitat i que lluita per conservar la seva essència històrica
La primera nit que la Mònica passa a la Torre Abadal és hivern i encén la gran xemeneia modernista. Reflexiva, des del sofà de vellut observa tot el que queda il·luminat pel foc: les fotografies familiars, el rellotge de lleixa aturat en el temps, els canelobres. Més enllà, àmplies vidrieres i butaques de principis de segle on s’han assegut generacions anteriors. Tota una llar que ha quedat muda però vibrant en història i records.
“I ara, què faig amb tot això?”, es pregunta. És el 2016 i acaba d’heretar la casa, després de la mort sobtada del pare. No sap què fer-ne. Amb prou feines hi ha passat algun estiu durant la infància. Gairebé no en sap res, del que hi ha allà dins. En canvi, aquesta casa d’estiueig, ubicada al poble d’Avinyó, al Bages, havia estat plena de vida quan hi anaven els seus avis i besavis. Aleshores, dies abans d’arribar-hi, hi enviaven les minyones des de Barcelona per netejar els vidres, rentar i planxar els llençols. Algunes, en veure la magnitud de la feina, s’espantaven i marxaven.