Laura Pinyol: «A cada família hi ha un astre que sempre fa de centre de gravitació»
L’escriptora diu que «viure pensant que sempre ho tens tot controlat és una condemna»
Quedo amb la Laura Pinyol (Terrassa, 1979) un matí assolellat de primavera. Sarrià, on treballa com a consellera del CAC, ens acull entre els seus carrerons empedrats i buguenvíl·lies florides. Periodista, escriptora i mare de quatre fills, la Laura desprèn un aire serè i incombustible, que l’ha dut a publicar la seva segona novel·la, Material sensible (Amsterdam, 2024). Una història que ens endinsa en la vida de la Marta, una dona de quaranta-quatre anys que ha de decidir si vol tenir el nen que du al ventre i que ningú espera. Un entreteixit d’històries que parlen de temes com l’amor, la traïció i la impostura.
A Material sensible fa l'efecte que tots els personatges viuen una mica en la corda fluixa.
Les famílies i les relacions estan fetes del que no veiem. Totes aquelles coses que suren en l’ambient, però que tampoc diem mai en veu alta. Són silencis molt sorollosos, buits i sobreentesos a través dels quals pivoten moltes coses.