“A casa, amb un que escrigui, ja n’hi ha prou”. Amb aquestes paraules probablement s’han truncat les carreres de moltes dones periodistes i escriptores. I va ser precisament aquesta frase la que li va dir el marit d’Albina Francitorra i Aleñà tan bon punt es van casar. Era l’any 1932, precisament quan la segona República oferia aires de canvi i de renovació per a les dones.

Fins aleshores, l’Albina havia iniciat una carrera prometedora com a articulista d’esquerres i feminista. Però quan Tomàs Roig, el seu marit, advocat i home de lletres, li transmeté aquelles paraules, ella es va pensar que ho deia perquè no escrivia bé. Res més lluny de la realitat: simplement era un gest domèstic, com tants de l’època que es feien cap a les noies que es casaven. Només amb el temps s’ha pogut rescatar la seva incipient figura de l’oblit, en part gràcies a la popularitat a què va arribar una de les seves filles: la periodista Montserrat Roig.

Clica aquí per llegir l’article sencer