Explicar l’ofici

Analitzem com es retrata l’ofici a través d’aquest gènere que en els darrers anys, gràcies sobretot a l’expansió de les plataformes de continguts, està en auge

Explicar l’ofici
Un fotograma de 20 dies a Mariúpol, que aquest any va obtenir l'Oscar al millor documental.

Tradicionalment, el cinema i la televisió han ofert pel·lícules i sèries en què els periodistes són persones que sempre estan a la recerca de l’exclusiva i que no dubten a defensar l’ètica i la moral a l’hora de publicar. Tot aquest imaginari, sovint força esbiaixat, ha estat contraposat a la visió, molt més realista, que es té de la professió a través dels documentals.

Els continguts de no-ficció on els periodistes tenen un paper rellevant permeten, en principi, explicar millor en què consisteix l’ofici. Tot i això, cal anar amb compte, sobretot arran del boom de documentals que hi ha hagut en els darrers anys a les plataformes de continguts. A l’estudi The State of Journalism on the Documentary Filmmaking Scene, publicat el 2021, ja s’indicava que els documentals i programes de no-ficció s’han multiplicat en les dues últimes dècades amb l’auge de les plataformes com Netflix. Això ha propiciat la producció en massa de documentals d’entreteniment de baix cost i minisèries en què s’exposen històries reals, tot i que sovint tenyides d’un cert sensacionalisme.

Clica aquí per llegir l’article sencer