“No puc viure en un món que sempre vol que estigui feliç”

Parlem amb la filòsofa i professora Mariana Alessandri, autora del llibre ‘Visión nocturna’ en el qual reivindica la importància de les emocions negatives

“No puc viure en un món que sempre vol que estigui feliç”
Marie Montocchio

Durant segles els filòsofs van ser els narradors oficials de la nostra ànima. Ells també van indagar sobre les nostres emocions més fosques i com les vivíem en el món. La còlera, la tristesa, l’ansietat, l’angoixa i la pena van ser contemplades com una manera d’explorar qui som i què significa ser humà. Uns estats d’ànim que, segons deien, també ens podien aportar una perspectiva més completa i honesta sobre la nostra existència.

Avui dia, en un moment en què sembla que es glorifiqui el positivisme, les tasses amb frases inspiradores i la llum, és necessari mirar enrere i veure què han dit figures essencials de la filosofia com Aristòtil, Kierkegaard o De Beauvoir, sense oblidar altres noms més contemporanis com Unamuno, María Lugones o Gloria Anzaldue. Com a mínim això és el que reivindica la filòsofa Mariana Alessandri, professora de filosofia a la Universitat de Texas Rio Grande Valley i autora del llibre Visión nocturna. Un viaje filosófico a través de las emociones oscuras (Koan, 2024).

Clica aquí per llegir l’article sencer