Quan la música i l’arquitectura es fusionen en un tot
Parlem amb Gerard Guerra, músic, arquitecte i pensador que divulga el concepte de “musitectura”, una fusió entre les dues disciplines en què el temps, l’espai i el so ens embolcallen. I ho fa en espais icònics com el Pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona
Què tenen en comú la música i l’arquitectura? Totes dues són disciplines creatives en què una persona construeix una obra: una peça musical o un edifici. Ambdues també necessiten un suport per plasmar-hi les idees, sigui una partitura o un plànol. Tant en la música com en l’arquitectura, no només hi intervé l’autor, sinó també un públic que escolta o habita aquestes creacions, i que, d’alguna manera, en forma part. A més, totes dues requereixen una formació tècnica rigorosa, amb anys d’estudi de números, proporcions i teoria musical.
Ara bé, què passa si es converteix el plànol d’un edifici en una partitura musical? Això és el que fa Gerard Guerra, arquitecte i llicenciat en Música Clàssica i Contemporània per a piano a l’ESMUC. A banda de compondre i dirigir cors, es dedica a la recerca i la divulgació del que ell anomena “musitectura”, una simbiosi innovadora entre música i arquitectura que l’ha dut a congressos i actes arreu del món.