Un teatre d’ombres en la llengua dels somnis
Ens endinsem en el cau de la companyia d’ombres xineses Olveira Salcedo, on les figures es projecten per ensenyar-nos que a la vida ni res és real ni res és fantasia. Un art oníric que ve de la prehistòria i de les fogueres a les cavernes
La ballarina es mou amb delicadesa dins del seu vestit de tul i sabatilles vermelles. Amb el so d’una capseta de música clàssica, eleva cada cama amb moviments suaus mentre inclina el rostre cap amunt. La il·luminació és senzilla: un focus de llum enmig de la foscor. Són uns segons en què el món s’atura i tot es converteix en màgia.
Aquí dins, mentre la ballarina fa la seva dansa etèria, no existeixen els problemes, els incidents quotidians ni la lletjor del món. Amb tan sols unes figures planes de colors, una pantalla blanca i un focus de llum, es crea la fantasia. La ment s’adorm durant uns segons i entra en un estat oníric, de semisomni. L’ànima vola cap al seu cau més profund i es deixa endur per aquest petit esclat d’emocions enterrades.
Darrere de la pantalla hi ha l’Olga Olveira (Barcelona, 1980) i en Juvenal Salcedo (Caracas, 1973). Són els dos membres de la petita companyia de teatre d’ombres xineses Olveira Salcedo. La seva base d’operacions és el menjador del seu pis de l’Hospitalet de Llobregat, que els serveix de taller per crear els espectacles. A les estanteries s’hi barregen llibres i fotos amb estris de bricolatge i materials de tota mena. Es nota que aquí mai es deixa de crear i que les parets despullades serveixen de mostra per als seus experiments.