El pintor que no estava de moda (i no li importava)
Descobrim la història del pintor Ramon Calsina i Baró amb els seus fills, Albert i Ramon. Una persona fidel a si mateixa que mai va deixar de pintar amb honestedat i amb una mirada crítica sobre la societat que l’envoltava
He quedat amb dos germans en una casa plena de records. A cada paret, a cada racó de la llar, hi ha quadres fets per qui un dia va ser el seu pare. Un home del seu temps, nascut el 1901, que va viure la seva història amb determinació, completament bolcat en la seva obra i sense voler agradar a ningú. Una persona que ens sembla voler dir: “Per què rendir-se al que la gent espera de tu?”. No es tracta d’anar a contracorrent perquè sí, sinó ser fidel a un mateix fins al final.
Probablement, aquest és un dels llegats que ha deixat el pintor Ramon Calsina i Baró als seus fills, i també a tots els que en descobrim l’obra en algun moment. Si és que arriba aquest moment, perquè ens trobem davant d’un artista “injustament desconegut”, tal com lamenten els seus descendents, Ramon (1946) i Albert (1953), només asseure’ns a la taula de la sala d’estar d’aquest pis del Guinardó, envoltats de quadres de grans dimensions fets pel pare.