Parlant amb l’eternitat
David Bagué viu i reivindica amb passió el seu ofici de lutier, una vida i un viatge a través del temps, des dels carrerons menestrals fins a les grans sales de concerts
Escena primera. So vehement de violins en re menor. El jove David Bagué, de dotze anys, mostra als seus pares el violí que acaba de trencar. No sap per què ho ha fet. Ha estat un acte impulsiu, arrauxat, fatal. L’ofici de lutier l’acaba de travessar com un llamp, com un estrall sortit de les portes de Delfos. Una catarsi que ha tingut lloc a la seva casa del barri de Gràcia, en un temps en què Gràcia encara és un indret menestral, d’homes d’ofici i tallers centenaris.