L’última dona yàmana del món es passa les hores asseguda en una butaca de llana mentre mira per la finestra les aigües del Beagle, el canal dels seus avantpassats. Situada a prop d’una antiga xemeneia de llenya, que també serveix per eixugar la poca roba que té, es dedica a teixir petites cistelles i canoes fetes amb fibres vegetals, que ella mateixa recull al bosc. Una pràctica que ja feien els seus avantpassats. La seva veu, de to baix i gairebé imperceptible a causa de l’edat i d’una incipient sordesa, és lenta i pausada, com si li costés parlar en castellà. De fet, és l’única llengua que pot parlar des que el 2003 va morir la seva germana Úrsula. Des d’aleshores, ja no ha pogut tornar a parlar yàmana amb ningú més.

Clica aquí per llegir l’article sencer