Quan era petit, l’Oriol era l’encarregat de revisar la bústia de casa. Li encantava aquell petit gest d’obrir la porteta metàl·lica i veure què s’hi amagava. Comprovar si, com si fos un fet gairebé màgic, hi havia alguna carta esperant ser entregada. De vegades hi havia sobres de mides diferents, i fins i tot alguns eren de colors i hi havia l’adreça escrita a mà. Aquells eren els millors, perquè no eren factures, sinó cartes que anaven adreçades a ell. Al seu nom!

Clica aquí per llegir l’article sencer