“Vinga, va, que comenci la festa!” El violí i la guitarra toquen els primers acords entre els sons de la màquina de cafè i les converses de mig matí. A les parets, desenes de quadres, banderes, bufandes i records de la penya del Barça. Sota el televisor, que emet un programa matinal, una Moreneta envoltada d’espelmes blaugranes espera amb devoció el pròxim partit. La guitarra comença a elevar el seu so, i desperta els clients de la seva letargia terrenal. És aleshores quan se sent la frase màgica, la que ho anuncia tot: “Al garrotííííín, al garrotaaaan..., de la vera vera vera de... Sant Joan!”. Ja està, ja no hi ha marxa enrere. El local es transforma en un sentiment. Una rauxa. Un festival carrincló.

Clica aquí per llegir l’article sencer