El cotxe avança a gran velocitat entre els camins de terra de la Noguera. Al seu pas deixa un rastre de pols en un paisatge de camps ondulats que ha quedat groc de tant estiu i tanta sequera. La terra té set, la calor és asfixiant. Però sembla que avui, per fi, plourà. Ho anuncien els núvols negres i amenaçadors que s’alcen damunt del vehicle, que supera els revolts com si fugís del dimoni. Al seient del copilot, uns ulls blaus i riallers miren cap endavant.

Són els ulls de Josep Gregori Forcat (1936), fill de cal Josepet, masia situada a Vilamajor, a Àger. Ell sempre ha viscut en aquesta terra. Gairebé en coneix cada pam, cada racó i cada història, d’aquesta comarca on hi ha disseminades fins a 432 ermites i esglésies. Terra mística, terra intermitent, frontissa i també terra real. 

Clica aquí per llegir l’article sencer